El gat, la física i l’Elena

Per |2 març 2017|

La llum que surt d’un pis alt es vessa en la foscor del carrer i un garbuix de música i veus s’escampa en la nit. Acabo de tombar l’última cantonada i m’aturo a mirar cap amunt, al balcó d’on ve tot. És el de la tercera planta: el nostre. Hi ha ombres fumant que de tant […]

Quant en dónes ? (El joc de l’ultimàtum)

Per |1 gener 2016|

Mentre s’endinsava en la multitud de la sala d’embarcament, el viatjant de comerç encercava amb atenció un lloc per seure on repassar, abans de pujar a l’avió, la llista de visites que tenia concertades. De sobte, la seva mirada es clavà en un feix de bitllets a terra, a poques passes d’ell. Àvid, es llançà […]

La noia que va fer aquella pregunta a l’escriptor

Per |11 març 2015|

Arribats a aquest punt de la vida, he decidit inventar-me-la. És possible que algú s’entesti a trobar certs inconvenients morals, però, considerant la incitació a la impostura com un atenuant, diré en la meva defensa que l’oportunitat de ser una altra va venir a mi dòcil i expectant com un gos abandonat: no m’hi vaig poder resistir. A partir d’ara, per tant, seré la noia que va fer aquella pregunta a l’escriptor. […]

Un dissabte d’octubre

Per |5 gener 2015|

Ha estat un dia net i lluminós d’octubre, més fresc que els últims gràcies a aquest ventet, net, transparent que ha bufat de ponent, baixant per la vall del Llobregat fins arribar aquí al delta. Un vent que s’emporta tot: la xafogor, la calitja enganxosa vora la mar, la pol·lució i l’ànim desganat.

Volíem emportar-nos el dinar a la […]

La Revelació

Per |11 desembre 2014|

—Com està el seu pare? —em pregunta en trobar-me a la vora de la màquina de cafè, al passadís. La dona, d’uns setanta anys, menuda i prima, està visitant la malalta que comparteix habitació amb el pare, a l’hospital.
—Es recupera força bé —responc —Aviat podrà tornar a casa. I la seva amiga?
—Per desgràcia, això de […]